Compartim amb vosaltres aquest text, escrit pel Francesc i la Mercedes, persones mentores del Programa Català de Refugi de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme (DGMRA), en motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades:
‘La vida dins d’una maleta’
L’anunci en un diari ens va fer arribar al programa de mentoria, tot just fa dos anys. Vam començar fent una formació i ràpidament va arribar la nostra primera experiència.
“A” i la seva entranyable família.
Per primera vegada posàvem cares a situacions que havíem vist a la televisió o llegit al diari. Fugir del teu país. S’ha acabat que la teva filla pugui estudiar com han fet els pares. Algú ha decidit com has de vestir, pensa r… Ells, persones cultes, amb diferents estudis universitaris, amb treballs de responsabilitat. Van perdre casa seva i els seus estalvis quan fugiren del seu país. Un matrimoni jove, dos nens i una àvia.
L’“A” i la seva família van sortir de l’Afganistan i després de passar per diferents països van arribar aquí, fent un llarg camí per preservar la dignitat.
A la “N” i la seva família els va enxampar la guerra de Síria, la qual va desplaçar-los cap al Líban. Durant dos anys van viure en un camp de refugiats. Finalment van arribar a Manresa. Una parella molt jove, amb tres nens petits, amb molta capacitat de resiliència, malgrat les grans dificultats i barreres que han hagut de sobrepassar.
L’assassinat de l’activista i lluitador per la democràcia Navalny va coincidir amb la nostra amistat amb “M”. La mirada afectada d’aquest arquitecte, exiliat de Rússia amb la seva filla, no l’oblidarem mai.
Tres famílies diferents, però que tenen en comú una maleta on porten la seva vida. Què hi posaríem nosaltres en aquesta maleta? Roba d’abrigar per a les nits fosques i fredes? Potser alguna cosa més?
Aquí podeu trobar més informació del Programa de Mentoria Social del Programa Català de Refugi. I si et vols apuntar per ser part del canvi, aquí trobaràs el formulari d’inscripció.
