El CREI Mas Ritort de la Fundació Resilis commemora aquest any el desè aniversari del centre, i per celebrar-ho s’han organitzat dues celebracions.
En la primera, es va convidar a totes les persones i/o institucions que treballen al CREI Mas Ritort (EAIA, EFI, Serveis Sanitaris, CSMIJ, DGAIA, Ajuntament, associacions locals, Jutjats, MMEE…) i es va fer una trobada on es van visualitzar vídeos de les activitats del dia a dia (protagonitzats per les noies i l’equip educatiu) i posteriorment es va fer un torn obert de paraula i un petit piscolabis compartit amb les noies residents del CREI.
En la segona, es va convidar a totes les antigues residents del CREI des del dia de la seva obertura i a totes les persones treballadores que han format part del projecte. Van assistir-hi unes 40 persones a més de l’equip actual.
Alba Almagro, directora del centre, destaca que “aquesta aturada en el camí ha permès recordar com va néixer el projecte, com ha crescut i com ha canviat. Després d’atendre més de 150 adolescents, el que sabem és el que fem dia a dia. I el que fem és rebre a cada una d’elles amb les seves llums i ombres. Les rebem i les acceptem amb el que ens volen mostrar. Perquè elles no són el que diuen els informes, elles són elles. Cada una amb les seves aficions, gustos i manies. Cada una amb la seva història de vida, amb les seves pors i inseguretats però també amb les seves fortaleses i ambicions. I a cada una d’elles les acceptem amb tot i mirem d’acompanyar-les fins on volen ser acompanyades. Els processos no són nostres, són seus i l’acceptació també passa per entendre que el que fem no es tant important, ni tant “essencial” per canviar la seva realitat”.
Almagro també detalla que “amb la nostra tasca sí que obrim finestres, portes a noves perspectives, a noves formes de fer; oferim alternatives al que han fet sempre i amb aquestes alternatives elles escullen què volen o què poden fer. Si bé també hem d’acceptar que aquesta alternativa no l’agafaran ara, sí que pot ser la llavor per un canvi futur. Som el centre de les segones, terceres, quartes oportunitats. Perquè tothom s’equivoca, perquè tothom té dret a tornar a començar tantes vegades com calgui. I perquè per sobre de tot, elles es mereixen ser vistes, ser ateses i ser acceptades tal i com són”.
Finalment, la directora del centre comenta que “aquests dies han sigut molt emocionants per totes les persones que formem part del CREI, ens ha encoratjat a seguir treballant i a valorar el que fem diàriament. Res de tot això no tindria sentit sense les noies a les que atenem però tampoc tindria sentit sense totes les persones que dia a dia venen a treballar, donant el millor d’elles mateixes. Ho vaig dir a la primera trobada i ho repetiré tantes vegades com calgui, gràcies a tot l’equip per fer coses meravelloses amb els mínims recursos. Gràcies per mirar-les, veure-les i estimar-les com es mereixen”.
