Com neutralitzar una conversa “cunyada” amb una frase ràpida? Com trencar un relat instal·lat en la comoditat d’una sobretaula de país ric i opulent en begudes espirituoses que alliberen la llengua amb facilitat? Doncs en realitat fa poc que he pogut trobar el detonant neutralitzador del discurs repetit ad nauseam..: al final els “normals” serem els “raros“.. (sic). Hi ha tanta càrrega ideològica en aquestes quatre paraules, tanta història darrera i tants fonaments a dissoldre per posar de nous, que una servidora a vegades no sap ni per on començar. L’edat m’ha ensenyat a parlar menys i a escoltar més, entenc que en això us sentiu identificades. Però a vegades, la meva premissa de silenci per tenir la festa en pau, es veu massa atacada frontalment i no em puc contenir. Us passa últimament? Com a pares i mares heu sentit a parlar més de “La Sirenita” versió moderna, ai, gran punyalada!! És negra!! Un ésser mitològic, que no existeix, val a dir, i s’han atrevit a dibuixar-la diferent i ja no s’assembla a una noia de Dinamarca pèl-roja!!! Com pot ser?? Haureu escoltat més exabruptes sobre això que sobre la llei de famílies que es debat al parlament ara mateix, mentre escric això? Evidentment. Som així el comú dels mortals. I res més fàcil en una conversa informal que carregar les tintes sobre la diversitat ètnica i lingüística, el feminisme, l’ecologia, el gènere, el sexe i el veganisme, tot junt, barrejat en el còctel del desconeixement i au va! Embolica que fa fort!! I tu allà, prudent, escoltant i callant perquè t’has passat ja massa àpats discutint ideologies, quan encara les tenies.
El 21 de maig molts països promouen la consciència i el reconeixement de la diversitat en totes les seves vessants. I em sembla un bon dia per reflexionar una miqueta i pensar tranquil·lament: Quan dius els “normals”, a què et refereixes exactament? Als homes blancs, heterosexuals, amb família composta per home i dona i amb una mitjana de dos fills a ser preferible nen i nena? O si la frase cèlebre ve d’una dona, ets a tu, com a “normal” a la que et refereixes? La dona catalana de “tota la vida“? Mmm… és que, la veritat, la veritat… d’aquests perfils humans ja quasi no en queden. Mirem al nostre voltant. I els que queden, condemnats a extingir-se com els dinosaures, fent el ploricó i molt de soroll, per això semblen més dels que són en realitat, i traient pit i rient-se del que desconeixen. Encara que a algú li sembli impossible, la gran majoria de la nostra societat som persones provinents de diferents nacionalitats i cultures, tenim maneres d’entendre les relacions afectives, el cos i la sexualitat amb múltiples variables, creiem, valorem i pensem en moltes dimensions diferents… i tot això ens fa valuoses com a persones i enriquim un món en què el sentit comú ens fa veure l’evident; res no és “raro“, tots som diferents, sentim, vivim i construïm les nostres famílies de manera diversa, només cal respectar-ho, sense més.
Perquè en la diversitat hi ha la bellesa, el desenvolupament, la cultura, es pot veure a través de les diferents manifestacions; creences espirituals, música, llenguatge, art… I a tota activitat humana. Tot el que fem les persones, reflecteix el que som com a comunitat, com a societat. I les característiques particulars, diverses, no només són boniques, sinó que també ens enriqueixen, ens fan millors, ens obren finestres intel·lectuals i afectives.
Però a part de tot això, assumir aquesta diversitat com a bona, contribueix a reduir la pobresa, ens impulsa per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible i equitatiu. La diversitat ve acompanyada d’innovació, de creativitat, i d’acceptació… ens fa créixer en tots els aspectes…
Mirem–ho així, amic “normal”, amiga “normal”, aquest 21 de maig i cada dia, perquè el contrari a aquesta diversitat no només és obsolet i condemnat a viure al plistocè, sinó que és una amenaça a la dignitat com a ésser humà.
I això sí que no! No fos cas que els “diversos” fóssim nosaltres, veritat?
Raquel Sabater Ten
Membre de la comissió d’igualtat de Plataforma Educativa
Mare, treballadora Social i enamorada de les paraules que creen el nostre món.
