Plataforma Educativa
Treballa amb nosaltres
CRAE Abeona - Fundació Resilis - Inclusió - Novetats - Sensibilitazació

Els veïns del mas del Bon Pastor

“Ara, quan passem per davant del Mas del Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults, a la societat que els acull”

En ocasió de la Festa Major de Palau-Sacosta de Girona, des de l’Associació de veïns del barri han entrevistat a en Marc Cornellà, director del CRAE Abeona (projecte educatiu de Fundació Resilis). En aquesta conversa amb Silvia Valverde, en Marc explica que la masia del Bon Pastor acull actualment aquest centre residencial per a joves menors d’edat amb un equip d’educadors que fan possible el dia a dia del centre. Qui són els  veïns del mas del Bon Pastor?  No us perdeu aquesta entrevista que serveix per obrir el projecte educatiu a la comunitat en què ha de créixer.

 

Entrevista amb Marc Cornellà, director del CRAE Abeona


 

Educador social convençut, en Marc és nascut a Girona l’any 1979,  ha estat molts anys veí del barri,  on encara hi conserva forces amistats i on ha tornat recentment.

 


Si tenim present el complex Santa Clotilde- Bon Pastor, en tots aquests anys és fàcilment reconeixible. Per fora, vull dir. Però per dins ha canviat. Ja no hi acull una família, si més no una família convencional… Quin és l’ús actual d’aquesta casa?

Doncs la masia té una funció eminentment social de vital importància, sobretot pels joves que acull… És el que tècnicament es coneix com un CRAE. Som un CRAE nou de recent obertura però ubicat en un espai a on ja n’existia un. Quan la Congregació del Bon Pastor va decidir deixar de gestionar el CRAE Bon Pastor el juny del 2017, la Fundació Privada Resilis va assumir la gestió de les places del centre, subrogant a tot el personal. Entre octubre i novembre del mateix any, i seguint els criteris i recomanacions de la DGAIA, aquest servei es va dividir en dos serveis més petits ubicats al mateix municipi, abandonant les antigues instal·lacions fins a la nostra arribada.

 

I què volen dir aquestes sigles?

CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa. Els professionals que treballem dia a dia amb els joves que viuen en els centres, solem explicar l’acolliment residencial com una mesura de protecció pels infants i adolescents que, desafortunadament, no poden estar amb la seva família.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

“Vida és tenir satisfetes d’una manera adequada les necessitats bàsiques. I no parlo només d’un sostre i un plat a taula”.

 

Els feu de família?

Mai podem suplir el paper d’una família. El CRAE treballa de manera complementària a aquesta, en el seu dia a dia, pensant sempre en el retorn al seu nucli familiar, sempre que sigui possible, és clar. Treballem per a millorar les mancances de la família sense cap intenció de substituir-la, ans el contrari, d’enfortir-la. Comptem amb la família perquè participi de l’educació que se li dóna des del CRAE, en la mesura que puguin participar.  No fem el paper d’una llar familiar; però sí que procurem que totes les coses bones que el vincle social pot aportar a un jove no els manquin.

“Des de la nostra feina com a educadors socials treballem perquè la protecció que se’ls ofereix avui pugui convertir-se, en un futur no gaire llunyà, en el seu desenvolupament com a persones adultes”.

 

I com se’ls protegeix?

Es protegeix cobrint les necessitats bàsiques i sobretot es protegeix educant. Totes aquestes coses essencials que normalment els vindrien enterament d’un entorn familiar i social, la xarxa que tenim i que ens ajuda a desenvolupar-nos, procurem cosir-les des del centre. Parlar amb vosaltres ara, explicar des d’aquesta entrevista qui som i què fem al barri que acull, alhora, el nostre centre és part també de la seva educació i dels nostres objectius.  I és que formar part d’una comunitat, respectar-la, conèixer-la, incloure-s’hi, és un part important de la seva formació com a persones que un dia deixaran el CRAE i oferiran el seu gra de sorra a la societat en què viuen, com fem tots, vaja.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

 

I a quants joves hi ateneu?

El CRAE Abeona té l’encàrrec d’atendre i acollir a 17 joves de 12 a 18 anys sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Des que el CRAE Abeona es va obrir a finals de novembre del 2017, hi han viscut 17  joves, repartits en dues unitats vivencials. Ja des dels seus inicis es va estructurar com un servei especialitzat en l’atenció a joves adolescents. Les 17 places, es varen destinar a la franja de 15 a 18 anys.

 

Joves d’origen marroquí, oi?

Principalment, sí. Val a dir que una de les peculiaritats del servei és el fet que aquest s’ha especialitzat en l’atenció a joves migrats, principalment d’origen marroquí, com veus. La idea de promoure unitats convivencials més petites i més familiars, respon al fet de poder fer del CRAE un espai on els joves adquireixi un alt grau d’autonomia a la vegada que projecta una imatge de menys institució.  L’elecció del nom del CRAE ha acabat resultant premonitori.

 

Abeona?

Abeona és una deessa molt antiga de la mitologia romana encarregada de protegir a tot aquell que emprenia un viatge i també als nens quan se n’anaven per primera vegada sols de casa, sense l’aixopluc dels seus pares, Abeona s’assegurava de brindar-los seguretat.

Tots els joves que atenem han iniciat aquest viatge, lluny dels seus, arriscant molts cops la vida per aconseguir oportunitats de futur que als seus països se’ls hi nega, i es la nostra tasca acompanyar-los en aquest viatge.

 


 

Ara, quan passem per davant del Mas Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults,  a la societat que els acull.

Moltes gràcies Marc per la teva col·laboració.

 

Silvia Valverde