Fundació Astres - General - Novetats - serveis entitats

Entrevista a l’Albert Xifra, responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona

“Hem de continuar en la línia d’adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives de les persones que atenem, sempre tenint en compte els seus interessos i anhels”


Albert Xifra i Torrent (Girona, 1983) Des del 2006 l’Albert és el responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona. Avui hem volgut parlar amb aquest jove veterà de la gent que, des de la Fundació Astres, procura deixar el seu granet (o granàs) de sorra per millorar la qualitat de vida de les persones per a qui treballen. En el món laboral, té experiència en el camp sanitari, en socorrisme, així com en el món de la música i els espectacles. Tanmateix avui explicarem la seva trajectòria en el camp de persones amb diversitat funcional.

La seva entrada laboral al tercer sector va ser al Consorci Sant Gregori . “Seguidament vaig començar a treballar per FPE a Llar 2000 d’on en guardo molt bon record”-ens explica. Fins que, l’any 2005, va sorgir la oportunitat de treballar al Centre ocupacional de Girona (Fundació Astres) al Servei de Teràpia Ocupacional (STO).

 


 

Com és un dia a la vida de l’Albert Xifra? 

Molt intensa i frenètica ja que em considero una persona molt activa. Quan em llevo comença el compte enrere per poder fer front a les obligacions familiars i planificar el dia. Em desplaço a la feina i comença la jornada! Organitzem el dia i fem una roda de contactes amb persones ateses que estan fent una ACP fora d’Astres.

 

ACP?

Accions individuals que es porten a terme amb les persones ateses amb la col·laboració de les empreses externes, serveis interns i terceres persones per tal de donar resposta a les seves necessitats i/o desitjos.

Doncs com et deia: Quan comencem, aprofitem les primeres hores per facilitar espais de suport a qui ho necessiti. Sempre va bé parlar dels problemes que els preocupen, que són els que ens afecten a tots, bàsicament, però que al centre tenen el lloc, la persona i el moment per compartir-los i, a poder ser, resoldre’ls. Aquell dia potser s’han enfadat amb els pares o han perdut la cartera, o el bus, o tenen algun d’aquests maldecaps. I aquí estem, per a ells i elles, en aquest aspecte. Després, i no hi ha cap contratemps, continuem fent les activitats d’ajustament personal programades i d’ocupació terapèutica.

 

Com ara?

Ui! en fem un munt. Fem esport, ioga, tallers de cuina, anem a fer el toc, etc. Però la que triomfa més, indubtablement, és l’equinoteràpia. Ens n’anem, un cop al mes, prop de Rupià, amb els Ponis de l’Empordà. És una activitat molt agraïda que hem iniciat aquest 2019.

 

“Un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei”.

 

Imatge de grup de les persones ateses al SOI en una sortida a la platja, aquest estiu.

 

Però el dia continua…

Havent dinat, aprofitem per organitzar i anticipar les activitats de l’endemà, comentar com ha anat el dia. És una manera de fer balanç…

 

I si et fem fer balanç a tu, què és el que t’agrada més de la teva feina?

Uf! te’n faria un llistat…

 

Som-hi!

  • Entendre i acompanyar cada persona atesa en el seu dia a dia.
  • Viure d’aprop i sentir-se partícip dels petits i grans èxits aconseguits per les persones ateses.
  • Assolir les diferents competències que requereix el lloc de feina ja que cal ser polifacètic i donar resposta a un ventall d’àrees ben diverses.
  • Tractar amb clients externs, aprendre nous processos productius i optimitzar-los adaptant-los a les capacitats de casda persona.
  • Mantenir els espais i instal·lacions del servei al dia, amb la seva documentació… i, sobretot, la capacitat d’adaptació al canvi i d’improvisació.

 

Adaptació, canvi, improvització… tot plegat és com una mena de gimnàstica mental constant… I ja és bo això?

I tant! Sovint sorgeixen imprevistos que obliguen a canviar de plans (avaries mecàniques, pics de feina, indisposició d’alguna persona, manca d’ocupació terapèutica, etc.). Cal fer-hi front amb urgència i eficàcia. I això és bo, és clar.

 

No podem canviar la realitat, però sí com l’encarem…

Exacte! I un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei.

 

I quines són les principals dificultats amb les que us trobeu? Algunes de superades amb els anys i algunes que es mantenen estructurals, suposo…

Un dels problemes més habituals, com et comentava, és el no tenir un flux de feina constant. El servei ocupacional d’inserció ha de realitzar el 75 % de la jornada fent activitat d’ocupació terapèutica, normalment feines de manipulats. Quan no tenim cap comanda de clients externs no podem realitzar treball en cadena. Per solventar aquesta situació, ens hem reinventat i realitzem tasques de manteniment i producte propi.

 

Persones usuàries del SOI d’Astres en una de les seves tasques de manipulats. Aquí els pots de Perfums Bach.

 

I, per anar acabant, quins penses que són els principals reptes de futur que teniu?

Ens estem de replantejant els objectius del servei. Tot i no haver fet una inserció laboral des de fa temps (en part degut a  la situació actual del sector)  el servei “ funciona” i l’èxit no el dona el nombre de persones inserides cada any. “Funciona” vol dir que les persones que atenem tenen una bona qualitat de vida. Que en comptes de vetllar per fer insercions laborals de cares a un futur proper, hem de continuar en la línia d’ adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives, intentant implementar ACP’s a totes les persones ateses, tenint en compte els seus interessos i anhels.

 

No sembla pas fàcil!

No. Però procurem fer-ho. I aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem, n’estic segur. Pensa que hem aconseguit formalitzar convenis de voluntariat amb residències canines, centres de jardineria, amb la xarxa de centres cívics, etc. A més, a nivell intern, hem delegat tasques i responsabilitats de caire administratiu a persones ateses. Properament, firmarem un conveni amb una empresa de transports perquè una persona atesa pugui realitzar una de les seves il·lusions que és anar en un camió.

 

“Aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem”

 

Voldria aclarir, però, que en cap cas aquestes accions estan dirigides a fins productius. Totes  tenen l’objectiu que les persones se sentin realitzades. Certament, en ocasions ens veiem apel·lats a extralimitar-nos en les nostres tasques, estirar de xarxa social. Però els fruits de la implicació de tothom qui els envolta són molt positius. Per tant, el repte de futur és continuar amb aquesta línia i, paral·lelament, buscar un recurs que s’adapti a les persones ateses que s’estan envellint. La realitat és aquesta. Haurem de reinventar-nos i adaptar el servei per les persones que s’estan fent grans.

 

Realment, l’envelliment d’aquetes persones és un repte per part de tots… El futur se’ns abraona…

Sí, i per part nostre, el que ens queda és proporcionar-los accions centrades en les persones que siguin més lúdiques, més flexibles, més adaptades i dotades d’acompanyaments, si cal, per tal de donar una bona qualitat de vida i benestar a les persones ateses.

Continuem!

Des del SOI, una altra tasca és aquesta que els proporciona Embalatges Carbonell

 

I per molts anys, Albert. Moltes gràcies a tu i a totes les persones del SOI i l’STO  pel vostre esperit i la vostra feina.

 

Voleu saber-ne més del Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona? Aquí hi vam dedicar un article.