Plataforma Educativa
Treballa amb nosaltres
Fundació Resilis - Novetats

Pensem Desembre 2021: Desocialització, per Santi Roura

Santi Roura Teixidor. Habilitat com Educador Social amb un post grau en direcció de centres residencials. És director de diferents centres de la Fundació Resilis: CRAE Sant Daniel, CRAE Segre, CRAE Salt i CRAE Les Llúdrigues.

DESOCIALITZACIÓ

Les persones, en un entorn normalitzat, ens relacionem socialment al llarg de tota la nostra existència. És a partir de les interaccions amb les altres persones que fomentem el creixent personal i de grup; és quan s’esdevenen els grups socials.

Tot i que les relacions socials es donen en tot moment, en la pre adolescència i adolescència és quan prenen rellevància. Es donen els primers grups sense les figures adultes de referència, el primer sentiment de pertinença a un col·lectiu, la sensació de complicitat estreta, etc.

La socialització és un dels elements que defineixen la personalitat, l’encaix en l’estructura social i com interactuem en les diferents xarxes que es van creant. La interacció amb els i les altres de manera activa crea sinèrgies en tots sentits i l’acció recíproca configura el comportament social.
Després d’aquests últims temps de pandèmia, de confinaments, de trencament de relacions de la manera que les coneixíem, potser caldria preguntar-nos si els i les joves que acompanyem en els nostres serveis han quedat orfes i órfenes d’una part de la socialització. Si aquest període de nul·la o poca interacció amb les altres persones ha deixat seqüeles.

La infància i joventut que atenem, en molts casos, mostren mancances en les relacions socials. Les situacions que han patit els i les impedeix de manera normal interactuar amb la resta de persones. Alguns i algunes no mostren capacitats per formar part d’un grup, d’altres exprimeixen les relacions sense pensar com afecta a la resta i a ells i elles mateixes, altres s’impliquen amb la primera relació que troben sense valorar si és el que volen o necessiten…

Durant tot el període que hem hagut d’assumir les restriccions derivades de la COVID-19, per les mesures imposades, les nostres noies i nois han canviat la interacció amb els i les altres a través de l’escola, processos formatius i laborals, lleure, activitats extraescolars, amistats i altres, per relacions comunitàries. És a dir es relacionaven amb el grup de joves i professionals del lloc on viuen, totes les altres varen desaparèixer. Per tant han canviat les relacions socials per les relacions comunals on els i les professionals marquem d’una manera clara les normes i els límits per molt que ells i elles formin part de la governança.

Hem guanyat com a comunitat (grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú), però la manca d’interacció durant aquests temps amb els diferents grups ha deixat un buit important en relació al comportament social, el grau de consciència de relació, objectius compartits, estatus social rols…

Tindrem la capacitat, conjuntament, de recuperar aquest parèntesi en l’intercanvi amb els i les altres, en el donar i rebre, en la interacció i acceptació de grup?