PEnsem - Plataforma Educativa

PEnsem desembre 2024: Lluís Casanovas: Director d’Administració

Dediquem el PEnsem d’aquest mes de desembre a explorar els reptes operatius i econòmics que afronta el tercer sector en un context d’incertesa constant i exigències creixents. En aquest article, el director d’Administració de Plataforma Educativa, Lluís Casanovas,  analitza com la inflació, la desigualtat i els retards administratius impacten en la sostenibilitat de les entitats socials, alhora que reflexiona sobre la necessitat d’integrar solucions tecnològiques com a eina imprescindible.

Reptes operatius i econòmics en un context canviant

Ens troben en un moment complicat que exigeix d’una resposta estratègica i estructural. A la reiterada incertesa socioeconòmica, caracteritzada per una inflació persistent i una creixent desigualtat social, ara s’hi suma la necessitat urgent d’adoptar eines tecnològiques avançades que ens permetin optimitzar la gestió i l’eficiència operativa.

Segons dades d’ECAS, en els darrers 15 anys la pobresa extrema s’ha triplicat, afectant ja un 9% de la població. Aquesta realitat ha provocat un important augment de la demanda dels serveis socials, que les entitats intentem absorbir amb uns recursos cada cop més limitats. La inflació no només impacta en els costos operatius de les organitzacions, sinó que també en la nostra capacitat d’inversió. Però aquest escenari es complica més amb els retards en les resolucions de subvencions i la rigidesa burocràtica de les administracions que suposen un obstacle constant per al flux de caixa. Aquestes tensions tenen conseqüències directes sobre la capacitat d’actuació, i obliguen els equips de gestió a treballar sota pressió constant d’immediatesa. Som un sector basat a exponenciar el rendiment dels recursos i seria bo que finalment el nou finançament català i la voluntat de generar un sistema d’acció social sòlid, ens aportés els recursos que necessitem.

En aquest context els departaments de les Entitats, com per exemple el d’Administració i Finances, lluny de limitar-se a una funció operativa, hem de saber evolucionar cap a funcions de consultoria que aportin valor afegit a les Entitats;  integrant solucions tecnològiques que permetin gestionar dades en temps real, analitzar indicadors crítics com els fluxos de tresoreria o el grau d’endeutament, i prendre decisions basades en informació fiable i immediata. Així és com la tecnologia deixa de ser un luxe, per convertir-se en un element essencial.

Són evidents els beneficis que ens aporta la tecnologia, però implementar solucions digitals ens està plantejant reptes rellevants, que van més enllà de l’elevat cost d’inversió i manteniment que suposen. Cal afegir-hi un altres factors com: la manca de competències digitals, la ràpida evolució a noves versions dels productes que implementem, la resistència als canvis i la necessitats de destinar temps i recursos addicionals a formació i acompanyament. Però potser la barrera més complexa rau en el fet que la majoria de productes digitals disponibles al mercat estan dissenyats per a empreses convencionals i no per donar resposta a les particularitats del tercer sector. Nosaltres treballem amb subvencions i necessitem eines que compleixin requisits estrictes de traçabilitat, transparència i rendició de comptes davant dels donants. Això ens força a personalitzar i modificar les solucions tecnològiques estàndard, un procés que incrementa tant els costos, com el temps necessari per implementar-les.

Aquestes limitacions ens situen davant d’un escenari complex, on hem de balancejar les necessitats operatives amb les tensions pressupostàries  i, sobretot, amb el compromís de complir amb la nostra missió. Tot i així, estic convençut que cal superar aquestes barreres, i veure-ho com una oportunitat per transformar-nos i adaptar-nos a les exigències no del futur, sinó del present. És la única  manera d’assegurar la sostenibilitat de la nostra tasca social i, com a grup, estem immersos en aconseguir-ho.