Fundació Gentis - PEnsem - Plataforma Educativa

PEnsem Gener 2025: Patrícia Pérez – Responsable de l’àrea de Tecnologia Social i E-Learning a la Fundació Gentis

Al PEnsem d’aquest mes de gener,  posem el focus en els reptes educatius. Patrícia Pérez, responsable de Tecnologia Social i E-learning de la Fundació Gentis, ens convida a reflexionar sobre el gran desafiament del sistema educatiu: garantir l’equitat i proporcionar el suport necessari perquè tothom pugui assolir el seu èxit.

Reptes de l’educació: esborrar la “cache” per combatre les desigualtats


En l’àmbit tecnològic, sovint es resolen problemes esborrant la memòria cau, coneguda com la “cache”. També esborrant les “cookies” dels nostres dispositius. Aquest procés elimina dades temporals i configuracions que poden interferir en el funcionament òptim dels sistemes. En el meu dia a dia professional, he de realitzar aquesta acció contínuament i m’ha fet pensar: he trobat cert símil fent reflexió al voltant de les desigualtats educatives i la necessitat de renovar certes pràctiques i estructures que no s’adapten a les realitats actuals.

Si es pogués “reiniciar el sistema”, un canvi que es veuria és la superació d’algunes creences arrelades que limiten el sistema o sistemes educatius, entenent-lo amb tota la seva interconnectivitat amb altres àmbits. També es veuria que l’aprenentatge és dinàmic, col·laboratiu i molt divers, de vegades fins i tot invisible.

Amb “l’actualització del programari” es tindria integrada una visió comunitària de l’educació amb vincles sòlids entre tot l’ecosistema socioeducatiu; s’abordarien de manera integral les necessitats de les persones, especialment aquelles en situació de vulnerabilitat, i la ciutadania tindria a la seva disposició una xarxa de suports pel seu desenvolupament. No hi hauria segregació escolar, absentisme ni abandonament prematur i les persones amb discapacitat podrien seguir amb normalitat estudis superiors, si elles ho volguessin.
Eps, no oblidem netejar “l’historial de navegació” també! Amb aquesta tasca quedarien eliminades les barreres que impedeixen l’accés a una educació de qualitat per a tots i totes, independentment de les seves capacitats, origen o condició social.
 
Ja ens agradaria tenir aquest botó que amb un clic tot ho restaura. Però es poden tocar altres tecles per fer front a les injustícies, des de la base i amb tothom, generant força impacte que vagi més enllà de “treballar mirades”:

  • Es poden implementar polítiques inclusives a diferents nivells i àmbits, superant els compartiments estancs dels mateixos sistemes i posar el focus en les pràctiques educatives que atenen universalment la diversitat. És imprescindible comprometre’s amb la inclusió real i efectiva.
  • És sabut que totes les estructures, incloses l’educativa i social es sostenen en infraestructures físiques i en col·laboració de les persones. Però, en una societat cada cop més mediada i institucionalitzada, ens podem qüestionar el seu disseny perquè no dificultin el progrés cap a un sistema més equitatiu i àgil.
  • També es podria intentar desmitificar la tecnologia i la digitalització quan es presenten com a solucions màgiques. El tecnosolucionisme i les narratives que prioritzen l’eficàcia i l’eficiència per sobre de la justícia social poden perpetuar l’automatització de les desigualtats.

Crec que ens trobem davant la fi dels enfocaments a llarg termini. Hi ha una demanda creixent de grans canvis aquí i ara, ja que la perspectiva de les persones ha canviat. El sistema educatiu ha de poder ser capaç d’aconseguir impactes immediats, sent més ràpid i facilitant entorns que responguin a les necessitats de la seva gent. Això implica establir directrius clares d’ús, garantir transparència més enllà dels algoritmes i promoure una participació més activa de tota la comunitat educativa, política, social i tecnològica.
 
Acabo reafirmant que el gran repte educatiu continua sent l’equitat i garantir el suport educatiu per a que tothom abraci el seu èxit. Ningú pot quedar enrere i tinc el convenciment que només així podrem avançar cap a un model més just i preparat per afrontar els desafiaments del segle XXI.

Ens hi posem a actualitzar el sistema?