En Lluís Castells, voluntari de Residència La Duna de Fundació Astres, ens explica en primera persona el seu projecte #sijopujotutambe que ha desenvolupat amb l’ajuda de la Unió Excursionista Lo Passador.
En Lluis ens explica…
Sóc una persona senzilla i de gustos senzills. Un cop ets dins del món Running sempre et marques objectius personals, et fiques un rellotge i encens el cronòmetre…. però em vaig donar compte que allò que feia no em satisfeia….
Penso que som una generació egoista, que només veiem el que tenim davant els nostres ulls. A partir d’aquest moment i participant en una cursa em vaig fer una pregunta.. Totes les persones poden gaudir com jo de fer una cursa?
En aquest moment vaig decidir que aquest viatge de córrer 10?km no els faria sol, sinó que em buscaria un/a company/a de viatge. Els inicis van ser complicats, com totes les coses. Xavier i jo vàrem començar fent les curses de les Running Series de Terres de L’Ebre. Van ser difícils, tot i que Xavier posa les coses molt fàcils i ens vam entendre al moment i cada quilòmetre que fèiem ens apropava més i més, fins al punt que el nostre llenguatge són les mirades i els gestos, les paraules ens sobren.
Xavier és molt pragmàtic i sap aprofitar les oportunitats que li dóna la vida; és capaç de parar el temps, el seu i el de les persones que l’envolten i a conseqüència fa que la resta del món siguin capaces d’aturar el rellotge que porten al canell i veure el que tenen davant i gaudir del que estan fent.
Un dia entrenant vaig anar a pujar a la Foradada. Una muntanya de la serralada del Montsià, em vaig seure a la punta de la Roca del punt més alt i, contemplant el paisatge de Delta, vaig dir “AQUÍ TENIM QUE PUJAR A XAVIER”.
Al baixar i marxar cap a casa, la meva dona (la PAD de La Duna) estava al sofà i li vaig dir:
- Saps què he pensat avui, quan estava dalt de la Foradada?
- Què? Em fas por… – em va contestar.
- Que pujarem en Xavier a la Foradada – i jo, mentre esperava una resposta negativa, la meva dona em va respondre:
- D’acord, ens fiquem amb això
Vaig pensar, està més boja que jo! I a partir d’aquí vam començar el Projecte #sijopujotutambé.
Vàrem començar a buscar informació sobre cadires de rodes especials i si algú coneixia aquesta pràctica. Aquesta recerca ens va portar a conèixer una associació que es diu Cazaretos, que es troben situats a Valencia, gent que ja fa 3 anys que pugen a persones amb discapacitat a la muntanya amb les cadires Joëlette. Aquestes cadires es fabriquen a França de manera artesanal.
Teníem clar que aquest Projecte no podíem fer-lo sols, i ens vam posar en contacte amb la Unió Esportista Lo Passador de Deltebre, una Associació que practica diferents esports; un grup de persones meravelloses que no van dubtar ni per un moment en unir-se al Projecte #sijopujotutambe. Sense ells no haguéssim pujat a la Foradada amb en Xavier.
Enllaços d’interès:
- Vídeo ascensió – clica aquí
- Notícia Aguaita.cat – clica aquí
- Imagina Ràdio – clica aquí
