Per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, compartim amb vosaltres l’escrit que ha fet la Wafa Boulahrouz, membre de la Comissió d’Igualtat de Plataforma Educativa, sobre quina és la seva visió d’aquest dia i com li podeu donar veu.
Si els vostres serveis i entitats esteu desenvolupant actuacions en el marc d’aquesta data us animem a compartir-ho a l’Agent Igualtat al mail: rsc@plataformaeducativa.org
SILENCIADES EN UN MÓN PENSAT PER HOMES
“Que ningú ens limiti. Que ningú no ens defineixi. Que res no ens subjecti. Que la llibertat serà la nostra pròpia substància. Simone de Bouvoir”
La lluita d’avui, són els drets del demà. Aquesta lluita ha de ser intrínsecament política, massiva i popular. Hem de ressonar les nostres veus que durant tants anys han procurat silenciar-nos, dins de les institucions, de les empreses, l’educació, etc. No podem obviar, que gràcies a la lluita de tantes dones valentes que han intentat deixar en l’oblit ens han traçat el camí: Wangari Maathai, Ada Lovelace, Simone de Bouvoir, etc.
L’entrada de la dona al món assalariat, va ser causa de la necessitat de mà d’obra per la pèrdua d’homes durant la guerra. Aquesta realitat ve acompanyada amb tot un conjunt de desigualtats socials; que encara avui en dia estem arrossegant. Les dones ens hem anat acomodant en un mercat laboral dissenyat i pensat per homes. Ha estat el sexe masculí qui ha tingut el privilegi d’escriure la història, la cultura i la política donant pas a l’androcentrisme, l’home com el punt central de l’evolució humana. Ens hem acomodat en aquesta realitat i constantment ens han dit que no posem en dubte l’statu quo del funcionament social.
Durant el neoliberalisme el patriarcat ha trobat el millor aïllat per perpetuar les desigualtats; el capitalisme. No només s’han privatitzat els recursos naturals, les empreses públiques, l’educació, etc. sinó que també ha privatitzat la vida i el cos de la dona; els nostres cossos són els camps de batalla; simplement pel fet de ser dones; quan els salaris es precaritzen les primeres afectades som nosaltres, quan una parella pensa en formar una família, la responsabilitat recau en la dona, les cures encara recauen en les dones; i així fins a un mar de situacions que s’han anat invisibilitzant.
Les dones som les que tenim un dels papers més importants, sempre hem estat cosificades, qualificades només per la nostra bellesa i per la nostra capacitat de reproducció. Tant en l’àmbit privat com en el públic, estem exposades constantment en uns cànons de bellesa, on els anuncis, la publicitat, la pornografia ens defineixen i ens diuen com hem de ser, de quina manera hem d’actuar per ser allò que volen veure en nosaltres.
Hem de qüestionar el poder de les estructures autoritàries imposades de la cultura dominant i el poder hegemònic que han anat classificant i situant les relacions de poder i les opressions. Entendre la interseccionalitat com una de les eines que ens permeti obrir els ulls i adonar-nos dels nostres privilegis, que a vegades els nostres privilegis són els drets negats a altres dones, i que la lluita ha de ser conjunta.
Treballar amb persones i per les persones és una de les tasques que ens posen de manifest la necessitat per aconseguir la justícia social i combatre la pobresa, aquestes dues realitats amb les quals ens trobem cada dia en el món laboral, tenen rostre de dona.
És feina de totes les ciutadanes i ciutadans de l’Estat estimular la democràcia, ser conscients dels problemes reals de les dones dins del nostre territori, i la diversitat d’aquestes, per tal de poder oferir una igualtat d’oportunitats a totes; facilitant les eines, els recursos, o els coneixements suficients perquè tothom sigui conscient de la lluita feminista i per tal que ens puguem desenvolupar com a ciutadanes lliures.
Wafa Boulahrouz Lahmidi, treballadora social i pedagoga.
Tècnica d’inserció social i laboral a IDÀRIA.
Membre de la Comissió d’Igualtat de Plataforma Educativa.
