Marta Lamote de Grignon, pedagoga. Tècnica d’Orientació Laboral de la Fundació Gentis i vocal de Terres de l’Ebre del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC), ens comparteix aquest escrit sobre les oportunitats i riscos de les dades i tecnologia en la inclusió social.
El passat 8 de juny vaig tenir l’oportunitat de participar en una taula-debat sobre ‘Dades i tecnologia: oportunitats i riscos per a la inclusió social’, dins del IV Congrés de l’Acció Social celebrat a la ciutat de Vic.
Amb una representació de tres realitats molt diferents —l’atenció a les persones, l’empresa i l’ètica— vam estar conversant davant d’un públic també molt divers. El fet d’escoltar tres realitats ben diferents de com es viu l’acceleració de la tecnologia i la digitalització de moltes accions de la vida quotidiana, ens porta a repensar el camí que hem de seguir per tal d’abordar l’evolució de la nova ciutadania —cap a una ciutadania digital— sense que la bretxa digital que aquesta acceleració provoca esdevingui un perjudici per als col·lectius en risc d’exclusió social. De fet, podem parlar ja en alguns àmbits d’una fractura digital: persones totalment tancades a l’efecte digital i que, per tant, esdevenen grups de consumidors vulnerables.
En qualsevol de les nostres vides podem esdevenir part d’un grup vulnerable, i això és el que està passant amb l’acceleració de la tecnologia. La pandèmia de la Covid-19 va ser el trampolí per a què molts accessos a diferents serveis (salut, educació, serveis socials, treball…) es fessin amb plataformes i dispositius digitals. Quan la nova normalitat va tornar a les nostres vides, aquesta tecnologia es va quedar, i amb força, sense donar als ciutadans l’opció a adaptar-se i integrar-ho (procés natural de tot ésser humà davant d’un canvi). Aquest fet va esdevenir clau perquè els col·lectius en risc d’exclusió social augmentessin la seva vulnerabilitat davant d’una realitat tecnològica a la qual no sempre tenien accés. Davant d’això i des de l’ètica vam escoltar com es debat el fet de la “necessitat de ser digitals”, i de si encara hauríem d’exigir a les administracions, les empreses, les entitats i totes les organitzacions que treballen amb serveis a les persones continuar amb formes analògiques i presencials d’accés als seus serveis.
A més a més, des de la pedagogia com a ciència de l’educació, que té molt en compte els processos dels éssers humans, vam destacar les tres variables amb les quals una persona s’afronta al canvi: el nivell de coneixements, les competències i l’actitud. Les persones que formen part de col·lectius de risc d’exclusió social poden tenir actitud oberta a les noves tecnologies, però no els recursos per poder accedir-hi. Poden tenir igualment les competències i un nivell de coneixements de base per poder afrontar la digitalització d’aquells serveis que abans feien de forma presencial. Però igualment els hi manquen recursos. L’accés a Internet com a dret es força secundat per tots els col·lectius i entitats, però hem d’exigir un accés de qualitat, sense riscos, amb garanties. I ara per ara això no ho podem gaudir.
Encara que no tot ho hem de considerar un risc, és cert que hi ha aspectes d’aquesta acceleració de la tecnologia que ha propiciat canvis en positiu, sempre quan et trobes amb persones amb una actitud i una predisposició que els porten a voler aconseguir les eines necessàries per accedir a un món que abans tenien dificultat d’accés. És el cas de la formació en línia. Accedir a cursos, jornades o formacions gratuïtes els hi ha obert l’interès i potser la necessitat de formar-se en sectors cada cop més professionals i que requereixen titulació.
Vam finalitzar el debat demanant a empreses de tecnologia —en particular—, empreses i organitzacions que digitalitzessin els seus serveis des d’una mirada més oberta i inclusiva, tenint en compte les diverses característiques de tots els col·lectius que faran ús dels seus serveis, tenint en compte els recursos de què disposen i els processos que requeriran per adaptar-se a aquests canvis.
Com a pedagoga crec que necessària la figura de l’orientador o orientadora digital, un mentor digital per ajudar a les persones a què el canvi fos en positiu, que incentivés la motivació intrínseca cap al canvi, amb interès i no amb frustració. Com també realitzar cursos subvencionats de digitalització, per a tots els col·lectius, així com serveis d’acompanyament en la gestió de tràmits via digital.
La pedagogia, en tots els seus àmbits d’actuació (social, empresarial i educatiu), ha de proporcionar el suport als processos de l’aplicació d’aquest tan accelerat procés tecnològic, tot proporcionant el coneixement de valors i actuacions que simplifiquin l’evolució de la ciutadania cap a noves formes d’accés a tot el sistema social, d’una banda, però també empresarial i ètic.
Marta Lamote de Grignon, Pedagoga.
Tècnica d’Orientació Laboral de la Fundació Gentis i vocal de Terres de l’Ebre del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC)
