Dediquem el PEnsem d’aquest mes de desembre a les persones migrades i drets humans.
L’escrit d’en Hatim Bourkadi ens apropa a aquesta realitat.
Us convidem a la seva lectura:
L’arribada a Catalunya de joves migrants sense referents al territori suposa un repte al sistema de protecció a la infància que té l’obligació de protegir-los sense cap classe de discriminació. El centre d’acollida és la primera parada que pot tenir un infant dins del circuit de protecció. Per garantir una intervenció educativa integral enfocada al procés d’apoderament d’aquests joves, l’atenció emocional es converteix en una necessitat imprescindible per l’èxit de l’acció educativa.
El col·lectiu de joves sense referents familiars al territori presenta diferents mancances que dificulten el seu procés d’adaptació i d’integració que es poden esdevenir en condicionants determinants pel desenvolupament del procés migratori i projecte de futur.
Durant l’any 2020 vaig elaborar un estudi per analitzar l’estat emocional dels joves nouvinguts dins del centre d’acollida, amb la participació de professionals i joves; el resultat del qual evidencia la presència d’un malestar emocional generalitzat d’un col·lectiu especialment vulnerable i estigmatitzat com és el de joves sense referents al territori. Són joves heterogenis que arriben al nostre territori, amb un denominador comú; l’esperança de trobar el futur pròsper que tant somiaven, la responsabilitat d’ajudar els seus i el patiment produït pels condicionants del procés migratori; fenòmens que els fan experimentar un estat emocional que pot derivar en patologies psíquiques i que actua com una barrera davant de la complicada tasca d’integració dins de la societat d’acollida i dificulta, encara més, el mateix procés migratori.
Són molts els reptes als quals han de fer front aquests joves, ja que, superades les dificultats del viatge, que els deixen marcats de per vida; arriba el repte de l’adaptació a la nova vida, amb els hàndicaps afegits relacionats amb l’idioma que dificulten la seva comunicació, el sentiment de soledat, el dol migratori, les traves burocràtiques i dificultats administratives que els acompanyen durant tot el procés i, en definitiva, la convivència dins del marc d’un centre amb infants i adolescents amb necessitats educatives diverses i històries de vida dramàtiques. A les dificultats del procés, cal afegir la complexitat natural de l’adolescència en si mateixa, com a sicle vital crític, de construcció identitària i de qüestionament intern.
En aquest sentit, l’estudi ha pogut constatar la manca d’estratègies del sistema de protecció per atendre emocionalment aquests joves i una absència notable de recursos i institucions específiques o adequades per donar resposta a les seves necessitats psicoemocionals.
Partint dels resultats relacionats amb els objectius de la recerca, els relats i les reflexions dels participants de l’estudi, ens suggereixen les següents idees i propostes de millora:
– Dissenyar un protocol d’actuació de centre, per garantir l’acompanyament emocional, així com incloure’l en el Projecte Educatiu del Centre (PEC).
– Fomentar la formació dels professionals educadors/es en matèria d’educació emocional, específica i relacionada amb aquest col·lectiu.
– Adequar els qüestionaris tècnics, protocols d’exploració i els procediments dels diferents tècnics com els de l’ETCA o EAIA al col·lectiu tenint en compte les seves especificitats, i amb un facilitador de la comunicació en cas de dificultats idiomàtiques.
– Traslladar a les autoritats competents la necessitat de la creació de serveis específics d’atenció emocional al col·lectiu de joves migrants en situacions de vulnerabilitat, mitjançant la creació d’un espai d’atenció psicològica específic semblant al (SAPPIR) de Barcelona i amb la participació activa de figures mediadores interculturals.
