En el PEnsem d’aquest mes de gener us compartim la reflexió d’en Marc Arnó Romero sobre la justícia social.
En Marc és grau en Educació Social per la UDG, màster en violència intrafamiliar per la UB, grau en Dret per la UOC i Màster d’accés a l’advocacia per la UDG. Ha estat 13 anys educador social en un centre d’acollida de la Fundació Resilis i actualment treballa com a advocat al grup Plataforma Educativa.
Una oportunitat més per creure en la justícia social
Fer un article d’opinió pel dia Mundial de la Justícia Social no és una tasca fàcil, ja sigui pel deteriorament del concepte en si mateix o per les formes diferents amb què es pot interpretar la justícia. En aquest sentit, és indispensable analitzar l’origen del concepte de justícia social, que sorgeix a mitjans del segle XIX, creant-se, principalment, a partir de la teoria de la justícia distributiva d’un dels deixebles de Plató, Aristòtil.
Això ens permet entendre un punt de sortida important, on els membres que conformen les diferents societats no disposen dels mateixos privilegis i drets; i és en aquestes situacions en què la justícia social hi juga un paper fonamental. Partint de la versió aristotèlica, la justícia social serà l’encarregada de vetllar que la distribució dels béns que pertanyen a una societat sigui la correcta i la moralment acceptable. I és per això que les Nacions Unides entenen la justícia social com un element cabdal per assolir la solidaritat mundial, reduir l’escletxa de la desigualtat social i representar a totes aquelles persones que es troben en situacions de vulnerabilitat. Però la pregunta que ens fem tots és: realment s’està aconseguint?
Si bé la teoria és clara i a tots ens agrada, la realitat és que encara ens trobem molt lluny d’haver assolit determinats acords de cimeres passades; només cal observar les vulneracions de drets fonamentals que continuen existint a la nostra societat i l’escletxa existent entre les persones que la conformen. De fet, vosaltres, les persones treballadores del tercer sector, representeu a un seguit de col·lectius que, sovint, se’ls hi prohibeixen drets o són silenciats. I en aquest punt és on teniu una feina importantíssima i admirable, consistent en acompanyar, representar i defensar les situacions que vagin en contra de la justícia social.
I permeteu-me ser crític, però les organitzacions internacionals sovint se centren en el que volen aconseguir sense realitzar un estudi acurat de la seva viabilitat i dels mecanismes que destinaran per aconseguir-ho; així com els mecanismes que la comunitat internacional estarà disposada a aplicar contra aquells països que en vagin en contra dels drets que es volen defensar.
Els alts dirigents són conscients, o això diuen, del deteriorament de la seva confiança vers els seus electors; on part de la població deixa de creure en la cooperació internacional i en la defensa de les injustícies a nivell internacional. I, personalment, no m’estranya aquesta desconfiança i aquest allunyament amb la classe política: algú dels qui esteu llegint aquest petit article s’esperava que no hi hagués una declaració conjunta dels participants de la cimera de la pau?
La societat ara té unes noves dates, 22 i 23 de setembre de 2024, per recuperar la confiança. En aquest interval temps es portarà a terme la cimera pel futur, que tindrà com a objectiu la recerca de mecanismes per assolir els acords adoptats a la Carta de les Nacions Unides, passant per la Declaració Universal de Drets Humans, l’agenda 2023, l’Acord de París, l’agenda d’acció d’Addis Abeba, etcètera. Esperem que, aquesta vegada, els líders mundials estiguin a l’altura de les societats que volen representar. Per evitar caure en el pessimisme més absolut, nosaltres, els membres que no disposem de càrrecs polítics, hem de denunciar les injustícies socials que puguem detectar i exigir a la classe política la seva correcta regulació.
Per anar acabant, aquest escrit l’he iniciat amb una teoria d’Aristòtil i ara m’agradaria tancar-lo amb una frase seva: l’home és un animal polític. I com a ésser polititzats no podem mirar cap a un altre costat davant les injustícies socials. És de justícia que siguem justos amb els menys afavorits.
