Esther Adrover és la coordinadora tècnica de la Fundació Resilis i en el PEnsem d’aquest mes fa una reflexió sobre el 20N, Dia Internacional pels drets de la Infància. Una reflexió en la qual també hi ha un potent argument de la Rocio, una jove de 16 anys.
Molta feina feta i molta per fer, hi seguim treballant?
Us convidem a la seva lectura:
El 20 de Novembre es celebra el dia Internacional pels drets de la Infància. Una jornada que convida a la reflexió sobre com els diversos agents que intervenim amb nens, nens i adolescents (a partir d’ara NNA) estem vetllant per garantir aquests drets i en concret com des dels diversos serveis incorporem la pràctica educativa amb un enfoc de drets. Tot i el camí fet, hem de seguir treballant per consolidar el canvi de consideració que els NNA són receptors passius d’accions a poder exigir el compliment dels seus drets i a tenir la capacitat de participar en aquells temes que els afecten.
Justament vull posar especial èmfasi en aquesta última qüestió, la importància de garantir el dret a la participació, dret fonamental que sovint passa a un segon pla al tenir la nostre societat una visió “adultocentrista”. En termes generals, els adults tendim a posar en dubte les capacitats i l’autonomia de la població infantil i juvenil ignorant les seves opinions.
El dret a participar té una especial rellevància ja que sustenta la resta de drets per tant s’han de repensar estratègies dirigides a la seva promoció per una implementació real d’aquest reconeixement a la pràctica en tots els entorns on es desenvolupen els NNA.
Els NNA són ciutadans i ciutadanes de ple dret i la seva participació en tots els assumptes que els afecten és un dret fonamental i ens convida a tots els agents a treballar per a aconseguir la creació d’entorns protectors, inclusius i participatius.
Està constatat que la participació infantil redueix la violència contra la infància i l’adolescència ja que comporta que els NNA puguin identificar riscos i generar autoprotecció, s’enforteix la seva capacitat de resiliència i facilita el seu desenvolupament, repercutint en la seva autoestima i confiança.
Per tant és necessari qüestionar-se de quina manera estem promocionat que els NNA puguin participar, donar la seva opinió i que aquesta es tingui en compte en els diferents serveis on hi tenen presència.
Una primera aproximació a aquesta qüestió seria incorporant la participació com a metodologia i eix vertebrador de la pràctica educativa, concretament promovent la seva implicació activa en els assumptes que els afectin i tenir-los en compte en els processos de presa de decisions, planificant i dissenyant espais amb aquesta finalitat, sempre tenint en compte la seva edat madurativa.
Per anar del general al més concret, podem identificar bones pràctiques en matèria de participació en els diversos serveis que gestionem, com poden ser: l’elaboració conjunta amb els NNA del projecte educatiu individual i de l’avaluació dels objectius en l’espai tutorial, aplicació de qüestionaris i altres eines de valoració del servei per part dels NNA, programació d’assemblees periòdiques i aplicació de tècniques de dinamització per assegurar que es puguin expressar lliurament recollint els acords de les decisions preses en temes que els afectin, atribució de rols als NNA per recollir i elevar propostes a les figures referents del servei, creació i ús de la bústia de suggeriments, implicació en les diverses iniciatives del grup motor de participació de l’entitat i de la pròpia comunitat, disseny de formacions per millorar la competència de disseny de processos participatius i eines per la seva dinamització, compartir bones experiències entre direccions de serveis similars, entre altres.
Com no podia ser d’una altra manera i per tancar el PENSEM d’aquest mes, hem donat veu als NNA atesos en els diversos serveis per poder opinar sobre aquest dret…us traslladem la reflexió de la Rocio de 16 anys que ens diu……..
“Segurament us estareu preguntant què fa l’escrit d’una menor d’edat que ningú coneix en aquesta pàgina, opinant sobre el dret de participació dels infants i joves. Doncs bé precisament del meu dret a participació i el de molts altres joves i infants vinc a parlar. El més probable és que no sapigueu que els infants podíem participar en aquest lloc, de fet ni jo ho sabia, la qual cosa és bastant greu, perquè evidentment si no sabem que tenim aquest dret no l’exercirem, així també anul·lant el dret a opinió i ser escoltats que ens pertany, per no anul·lar la nostra veu i el nostre vot. Veu que hauria de ser sempre escoltada, ja que es prenen decisions que ens afecten directe o indirectament a nosaltres i vot que hauria de ser igual de present que el d’un adult, al cap i a la fi, el futur és nostre i vostre serà el que fem amb ell. Per això és important aquest dret i avui us vinc a recordar que sent menor d’edat tinc el dret de ser escoltada i a participar, i els majors d’edat, l’obligació a escoltar-me i deixar-me participar. Atentament, una jove que ningú coneix donant a conèixer la seva opinió.
Molta feina feta i molta per fer, hi seguim treballant?
Esther Adrover
Coordinadora Tècnica de Fundació Resilis
