El Director del CREI El Pedrenyal de la Fundació Resilis, Josep Maria Hernàndez, detalla l’evolució de l’entitat en el seu 20è aniversari, i el paper dels CREI en el creixement dels i les joves residents.
20 ANYS DE CREI
Després de tants anys encara recordo el primer jove que va ingressar al centre el 22 de setembre de 2002, Rosendo C.R. A dia d’avui hi han passat centenars de joves i un munt d’educadores i educadors. Però actualment trobo a faltar aquella il·lusió i empenta que va generar que un grup d’amics i companys presentéssim el Projecte a Plataforma i que la Fundació i la DGAIA ho fessin viable.
Sempre he cregut formar part d’un equip, per tant, el càrrec de la direcció ha estat més suportable amb l’ajut de la resta. Sens dubte, sóc la persona del centre que ha comès més errades, perquè un servei d’aquestes característiques provoca que prenguis continues decisions, però en l’errada hi ha l’aprenentatge. Tinc a la memòria moments inesborrables i meravellosos, però també un dels més dolorosos com va ser la pèrdua del meu amic i company Eduard Anguera Puig.
El Projecte educatiu ha evolucionat al llarg dels anys sempre intentant adaptar-se a les situacions i sobretot a les característiques dels i les joves residents. Sempre he dit a l’equip que els i les joves van un pas endavant nostre, per tant, aquesta feina és un aprenentatge constant i diari. Tot aquest temps hem intentat oferir un espai de vida a joves adolescents que estan “emprenyats” amb el món.
Així que aspectes com l’edat, la situació familiar, el nivell intel·lectual… han marcat l’èxit o el fracàs en la seva trajectòria amb nosaltres. Però com em va dir una vegada un company, potser tu no veuràs els resultats, però el treball educatiu està fet. I no hi ha major recompensa en la nostra feina, que mantenir el contacte amb els i les joves una vegada marxen. Alguna cosa fem bé!
